lunes, 8 de marzo de 2010

Com una nena petita ...

Sóc conscient que no sóc tant madura com de vegades vull semblar ... però en el fons crec que aquestes "actituts bipolars i de nena petita" em fan ser única, em permeten donar el caire que vull a la meva vida i estimar amb la intensitat que ho faig.


Una tarda de bipolaritat i de retrobada amb la infantesa ... :)

Vols dir que no ets així cada dia, Cris?

:)

1 comentario:

  1. I com ens fa de felices aquests moments de nenes petites!!

    Clar que sí!! Sempre a l'infantesa, com el Peter Pan ;)

    ResponderEliminar