Es impresionante la capacidad innata de alguna gente para salir airosa de cualquier situación ...
Otros tenemos algunas complicaciones más ... y por más que lo intentemos a veces parece que hayamos entrado en un círculo. Estamos todo el rato dando vueltas chocando con todo lo que se cruza en nuestro camino; sin apreciar que contra esos obstáculos ya habíamos chocado veinte veces hacía tan solo cinco minutos.
Así me siento ahora, en el puto epicentro de ese mismo círculo vicioso.
Solo quiero salir de la película en la que vivo YA ... normalizar mis situaciones cotidianas ... que se me permita tomar aliento al llegar los anuncios.
hi ha qui té sort i de seguida se'n surt i hi ha a qui ens toca patir i donar voltes i voltes i més voltes però quan et penses que ja no pots més, per fi arriba la recompensa.
ResponderEliminarpensa en el títol del teu blog, rendir-se no és l'opció...així que PLAY i FORWARD
ara no són hores però demà et truco :)
Osties si la meva no entrada no t'agradava, aquesta la trobo lletja lletja....
ResponderEliminarPensa que a vegades tenim la sensació d'estar en un laberint, ens capfiquem per trobar la sortida i quan més i pensem, més perduts anem, però només cal agafar aire i seguir, tard o d'hora s'acaba trobant el fil que Teseu ja va deixar i trobar la sortida.
El que està clar, com diu la Maria que rendir-se no és un opció, cal seguir endavant.
I com bé tu em recordes, saps que aquí tens un amic a barna city ;)